Resum de la trama
Pròleg
Dos segles abans que comenci la història, Lady Rydainn porta el seu fill nadó, Zevander2, fins a una vena incandescent de sablefyre — una flama negra divina forjada al nucli fos d’Aethyria. El mag corrupte Cadavros9 ha fet un tracte amb el seu marit: protecció contra els enemics a canvi dels cossos dels seus fills.
Branimir,7 el primogènit, ja té la pell grotescament semblant a l’escorça i les venes ennegrides pel mateix ritual, practicat unes setmanes abans. Cadavros9 arrenca Zevander2 dels braços de la seva mare, li fica un grapat de brases negres a la boca i després el llança a la fissura en flames.
Contra tota possibilitat, el nadó sobreviu — amb els ulls ardents i una cicatriu dentada a la galta. El seu germà7 llegeix les paraules antigues gravades a foc a la pell del nadó: un vincle que declara que tot allò que s’hagi robat mai no podrà ser restituït.
La maleïda a l’arcada
Maevyth,1 de dinou anys i repudiada des de la infantesa com la maleïda — una criatura trobada abandonada prop dels Boscos Devoradors de la parròquia de Foxglove, amb corbs i una rosa negra al seu voltant —, és davant l’arcada d’ossos aferrada a la notificació de la mort del seu pare adoptiu.
Sense ell, s’enfronta a un matrimoni forçat o a una vida sense llengua al servei de l’església. Furiosa, escriu una blasfèmia a la carta, que se’n vola cap al bosc i torna amb unes paraules diferents, escrites amb la seva lletra, que equiparen Déu amb la mort. Quan intenta agafar-la, es talla l’avantbraç amb un os que sobresurt.
La seva sang espetega en contacte amb l’ivori, el bosc s’estremeix amb una resplendor translúcida i la veu d’una criatura li xiuxiueja el nom. Una ràfega de foscor la tomba. Troba un corb d’ulls platejats empalat a l’arcada, li posa fi a l’agonia i l’enterra sota un arbust de gaulteria.
Sis pedres, una maledicció
A l’Aethyria immortal, Zevander Rydainn2 — senyor del castell d’Eidolon, portador maleït de sablefyre, i un dels assassins secrets de King Sagaerin12 — lliura una pedra de sang al mag caigut en desgràcia Dolion.5 Durant anys, Zevander2 ha caçat descendents de les sis nissagues fundadores, convertint-ne la sang en pedra mitjançant màgia prohibida.
Les pedres alimentaran el septomir, una arma antiga que, segons afirma Dolion,5 pot trencar la maledicció del sablefyre que a poc a poc està transformant Zevander2 en una criatura com el seu germà Branimir.7 Però sis pedres no són suficients.
La clarividència de Dolion5 revela que la setena és a Mortasia — el món mortal més enllà de la barrera de Umbravale, un indret considerat un erm malaltís. Li dona a Zevander2 un encanteri de pas i les coordenades: una finestra de dormitori encarada a una arcada d’ossos. L’objectiu és mortal. Hauria de ser senzill.
Les sirenes de Moros
Agatha,15 l’àvia política de Maevyth,1 la ven a Mr. Moros6 — un ric propietari de mines que li triplica l’edat — i planeja vendre Aleysia4 a un soldat de Vonkovya. Maevyth1 es resigna a l’acord, convençuda que, si fos casada, podria reclamar la tutela de la seva germana.4 Aquesta lògica s’esvaeix al celler de Moros.6
Darrere de tancs de vidre, dues germanes lyverianes neden amb les cames cosides l’una amb l’altra, mentre uns tubs els subministren aire: les seves sirenes fetes a mà. Més endins, un antic capità de l’exèrcit ha estat transformat en un monstre devorador de carn després d’ingerir unes pedres blanques que Moros6 va trobar prop de Sawtooth Mountain.
Tracta les dones com a exemplars de col·lecció, domant allò que anomena salvatge, i adverteix Maevyth1 que les dones rebels són doblegades o destruïdes. Després l’acompanya al pis de dalt perquè vegi el bandejament de la seva germana.4
La flama s’hi nega
Zevander2 travessa Umbravale fins a Mortasia, mata tres guàrdies de la frontera i entra a la casa de Maevyth.1 La troba adormida; la seva olor — de taronges dolces — el mareja amb un desig inesperat. Canalitza el sablefyre per fer bullir la sang d’ella fins que es converteixi en pedra, com ha fet amb centenars abans.
La flama li entra al cos i rebota. L’ataca a ell. El seu propi escorpí li pica el braç. Cada intent posterior li provoca un dolor abrasador a les venes, en lloc de provocar-l’hi a ella. El seu poder, que mai no ha fallat ni vacil·lat, senzillament s’hi nega.
Dret damunt d’ella, amb una fulla a la gola, li tremolen les mans. Ella obre els ulls grisos pàl·lids i veu la lluïssor dels seus iris encesos. Ell s’esvaeix en un fum negre, furiós per un fracàs que no pot explicar — i per un rostre que no es pot treure del cap.
Sola a través de la barrera
Es descobreix l’embaràs de Aleysia4 per l’oncle Riftyn. La parròquia se l’enduu arrossegant-la cap al bosc per bandejar-la, i Maevyth1 ataca els guàrdies amb una torxa robada. La multitud la titlla de bruixa. Quan estén les mans, una pila d’ossos antics li surt disparada dels palmells: el seu primer glif, manifestat per la ràbia.
Les dues germanes corren cap als Boscos Devoradors, on la criatura wrathavor atrapa Moros,6 se l’empassa sencer i després canvia de forma per adoptar el seu rostre. Escorxa viu l’oncle Riftyn. Maevyth1 troba l’arcada de Umbravale i salta a través de la barrera resplendent.
Es gira per estirar Aleysia4 cap a ella, però la paret s’ha endurit i s’ha tornat un vidre impenetrable. La criatura-Moros agafa Aleysia4 pel coll. Maevyth1 colpeja la barrera i crida, però no la pot travessar. La seva germana4 desapareix dins la foscor.
Rescat a Bonesguard
Els guàrdies imperials del costat aethyrià capturen Maevyth.1 En lloc de dur-la davant el rei,12 la porten a la presó de Bonesguard, amb la intenció de deixar que uns criminals violents l’agredeixin per divertir-se. Llancen un presoner a la seva cel·la. Ella fa veure que la seva sang mortal és verinosa i el talla amb un ganivet confiscat.
Abans que els guàrdies puguin intervenir, un escorpí d’una mida impossible omple el portal; el seu fibló metàl·lic travessa el pit del presoner i esbudella els guàrdies. Maevyth1 es desmaia. Es desperta estirada travessada sobre un cavall, amb una figura encaputxada i enorme al darrere.
Ell els guia per un pantà traïdor, mata amb una sola estocada invisible d’espasa una bèstia-gripau amb ullals i l’avisa que els mortals són un mos deliciós. Ella reconeix els seus ulls encesos, daurats i taronges: el desconegut de la seva cambra. Ell li diu com es diu. Zevander.2
La filla Corvikae
Maevyth1 es desperta en una cel·la de masmorra amb llençols de seda. Rykaia3 — la germana de cabells platejats de Zevander,2 de dos-cents anys — li porta menjar, rodanxes de poma i un humor àcid. Dolion,5 un mag elvynira de sis-cents anys empresonat voluntàriament a la cel·la del costat, li revela per què l’han dut allà: és Corvikae, l’última descendent d’una tribu mortal extingida que adorava la deessa de la mort Morsana.
Uns mags poderosos volen convertir-li la sang en pedra per a una arma antiga. Ell posa a prova la seva nissaga aplicant-li vivicantem al clatell: hi apareix un sigil de la mort resplendent.
Li dona un llibre de trencaclosques amb espines d’os, segellat per màgia Corvikae. Ella es punxa el dit amb la superfície i la sang recorre un laberint diminut, desbloquejant il·lustracions animades de guerrers corbs, dracs emplomallats anomenats Corvugons i una batalla entre mortals i invasors amb armadures daurades.
La flama que ella domina
Zevander2 entrena Maevyth1 en combat i en glifs: Aeryz, per al vent, i Propulszir, per a la protecció mental. Cada glif que guanya li deixa una cicatriu permanent al palmell. Quan li ensenya a fer girar el bastó, canalitza el sablefyre a través de les seves mans unides per fer levitar l’arma.
La flama no la crema. Li serpenteja per les venes en onades càlides i eròtiques que la fan tremolar. Ella n’absorbeix cada vegada més poder — prou per incinerar qualsevol altre ésser — mentre el bastó gira enlaire. Ell trenca el contacte, trasbalsat.
Mai ningú no li havia xuclat la flama amb tanta avidesa. Dolion5 anota en privat el nou glif que li apareix al palmell i adverteix Maevyth:1 aquesta capacitat d’apropiar-se del poder d’altri aterraria el cos de mags. Si ho descobrissin, segur que la destruirien.
La bèstia al celler
Una aranya que surt de sota la trapa de Branimir7 atrau Maevyth1 amb un mirall i una clau. Ella baixa a la seva cel·la i es troba cara a cara amb el germà gran de Zevander2: pell d’escorça, banyes i milers d’aràcnids al voltant. Li suplica que canti.
Ella ho fa, tremolant, i la criatura grotesca li deixa reposar el cap a la falda i plora, mentre les aranyes es retiren cap a les parets. Rykaia3 dona l’alarma. Zevander2 s’enduu Maevyth1 a la força, furiós; però no pot deixar de pensar en el que ha vist al mirall: el seu germà7 en pau per primera vegada en segles.
Accepta acompanyar Maevyth1 cada nit perquè pugui donar carn crua a Branimir7 i cantar-li. Durant aquestes visites, presencia l’impossible — una noia mortal que ofereix tendresa al monstre que tothom ha abandonat — i alguna cosa se li esquerdà al pit.
El petó que prohibeix
Al seu despatx, Zevander2 torna a provar de canalitzar el sablefyre. Maevyth1 posa la mà contra el palmell d’ell i tanca els ulls. Confessa que li sembla un caos — i que l’excita. La flama s’aboca dins seu en onades cada vegada més intenses, fins que li suplica que no pari.
Ell trenca el contacte, xop de suor i tremolant, i li exigeix que li digui què és. Abans que ella pugui respondre, li aferra el clatell i li prem els llavis contra els seus. Ella hi assaboreix toffee i brases.
El seu petó és imperiós, punyent, embriagador; després s’arrenca d’ella com si l’hagués cremat alguna cosa pitjor que la flama. Li diu que no ho poden tornar a fer mai i li ordena que se’n vagi. Durant la setmana següent, evita els entrenaments, els àpats i ella — que el tortura només amb el fet d’existir.
El xiulet crida
Maevyth1 resol el mecanisme de caixa de música del llibre de trencaclosques i hi descobreix un xiulet de plata. Quan hi bufa, tot queda en silenci; després, el cel s’enfosqueix.
Centenars de corbs pul·lulen pel castell, obrint pas a un Corvugon de vuit metres d’alçada que es posa al seu balcó: Raivox, la criatura que va fer néixer d’un ou misteriós a Foxglove, ara crescuda del tot, amb una banya i una envergadura més gran que una cabana. Les marques de mitja lluna platejades confirmen qui és.
Dies després, quan els fyredrakes persegueixen Maevyth1 i Rykaia3 pel recinte d’Eidolon, després d’un intent fallit de travessar cap a casa, Raivox baixa en picat i escampa una flamarada platejada sobre les bèsties, fent-les fugir. Està vinculat a ella pel xiulet i la protegeix ferotgement: una relíquia vivent dels Corvikae, que els erudits havien desestimat com un mite.
Ballant amb l’escorpí
Rykaia3 disfressa Maevyth1 amb una poció que n’amaga l’olor i una màscara de cigala amb joies, i l’introdueix d’amagat a la Cerimònia de la Transformació de la princesa Calisza13, al castell de Costelwick.
En una sala de ball enlluernadora, plena d’espelmes i d’acròbates mig nus, Maevyth1 balla el vals Lunasier amb Zevander2 — palmell contra palmell, girant i inclinant-se — mentre ell xiuxiueja que el seu vestit és un turment i que ella és incapaç de passar desapercebuda. Després, interroga el mag Anatolis, que Maevyth1 ha reconegut com un escriba de la parròquia de Foxglove, i descobreix que Cadavros9 és viu a Mortasia, que allà hi ha una veta de sablefyre i que els Magestroli han estat travessant d’amagat Umbravale.
Abans que Anatolis pugui revelar qui ho orquestra tot, un encanteri de vinculació li liqua els òrgans i uns vilatans de Nilivir assalten les muralles exteriors cridant el nom de Cadavros.9
Foc dels seus llavis
Enmig del caos, Melantha11 — la nova aprenenta del Magelord — captura Maevyth1 i la porta a una cambra ritual subterrània. Uns mags encaputxats la lliguen a un altar i li fiquen el sablefyre a la boca, amb la intenció de fer-li bullir la sang fins convertir-la en pedra.
Maevyth1 s’endinsa en la caligorya — l’espai mental fosc — on la deessa de la mort, Morsana, li ensenya a dominar la flama. Obre els ulls. Li brolla foc negre dels llavis, que destrueix els globus oculars del Magelord i incinera dos mags més fins a convertir-los en cendra. Un cercle de sablefyre crema al voltant de la cambra i atrapa tothom.
Rykaia3 i Dolion5 trenquen la pedra de l’altar per arribar fins a ella, i tots tres fugen pels passadissos. Melantha11 els intercepta i s’ofereix a tornar Maevyth1 amb la seva germana4 a través d’un portal que mostra Aleysia4 caminant amunt i avall pel bosc, viva.
La porta del traïdor
En un altre indret de les masmorres, Zevander2 sent d’amagat la general Loyce14 —la seva antiga esclavitzadora solassiana— conspirar amb el capità de la Guàrdia Imperial per robar les pedres de sang segrestant Rykaia.3
Descobreix que la vida de príncep Dorjan13 està unida per l’ànima a Cadavros:9 si matés el mag ancestral, també mataria el príncep i alliberaria un amulet de pesta sobre tot Nyxteros. Aleshores, Dolion5 confessa allò que sabia des d’abans d’enviar Zevander2 a Mortasia: Maevyth1 és la parella predestinada de Zevander2, la raó per la qual la seva flama es va negar a matar-la.
Obligat a triar entre protegir la seva germana3 i anar darrere la dona lligada a la seva ànima, Zevander2 envia Rykaia3 a l’illa elvynira de Calyxar amb Dolion5 i les pedres de sang. Després segueix Maevyth1 a través del portal. A Mortasia han passat mesos, i la pesta de les aranyes ha engolit el poble.
La venjança dels Boscos Devoradors
Maevyth1 entra a la seva casa abandonada i l’oncle Felix li tendeix una emboscada: té la meitat de la cara fosa i unes potes d’aranya li surten de la columna. La immobilitza i li estripa la roba.
Ella li clava una agulla d’embalsamar a l’orella i després ataca amb el glif del fuet d’os — Osflagulle — que li trenca tots els ossos del cos d’un sol cop. Agatha15 s’arrossega fora d’un calaix de cadàvers, transformada i xiulant, i escup centenars d’aranyes negres per la boca i les òrbites dels ulls després que Maevyth1 li talli el cap.
L’eixam cobreix el cos de Maevyth.1 No pot cridar. Zevander2 apareix darrere seu, suspèn les aranyes a l’aire amb la força telequinètica i les incinera juntament amb tota la casa en un torrent de flama negra. Ella s’ensorra als seus braços i li suplica que la porti a casa, a Eidolon.
Un mil·lenni d’espera
S’aixopluguen a la casa de la Bruixa Vella,8 que en realitat es diu Elowen.8 No és cap herbolària del poble, sinó una nilivir — una aethyriana sense poders — que va viure amb la tribu Corvikae fa gairebé mil anys.
Quan els solassians van massacrar la tribu i la van llançar a la fossa de Crussuria, la sacerdotessa va donar a Elowen8 l’última rosa de la deessa de la mort i li va dir que fugís al món mortal, a esperar una criatura que venjaria el seu poble. Durant segles, va vigilar. Després Cadavros9 va travessar la frontera, bandejat però viu, i albergava l’esperit de Pestilios, déu de les malalties.
Quan va aparèixer un nadó a l’arcada envoltat de corbs, Elowen8 el va deixar al llindar d’una porta amb una rosa negra i li va emmascarar els ulls platejats amb un encanteri. Només la mort, diu, els podrà restituir.
Palmells units, cadenes trencades
Comparteixen un llit estret a la casa de Elowen8, i Maevyth1 i Zevander2 finalment cedeixen a setmanes de tensió. Ell li dona plaer amb una perícia devastadora, la fa surar amb màgia telequinètica mentre ella explora els pírcings cruels que li van imposar durant un segle d’esclavatge solassià.
Li diu que la desitja més que l’aire, però que no es pot refiar de si mateix. Aquella nit, Cadavros9 s’apodera de la seva ment: atrapa Zevander2 en un vincle abissal, una presó de caligorya on el mag antic el tortura amb records d’abusos sexuals i li exigeix fidelitat.
Maevyth1 es desperta i el troba convulsionant, amb els ulls completament negres i la pell abrasadora. Li prem els palmells contra els seus, canalitza el sablefyre dins seu i no el deixa anar fins que se li aclareixen els ulls. Ell es desperta amb una esbufegada. Ella promet agafar la corda amb totes dues mans i no deixar-la anar mai.
Sota les taules del terra
Elowen8 s’endinsa al bosc a buscar herbes i torna infectada: té la cara tan inflada que no pot obrir els ulls i les dents se li allarguen. Ataca Maevyth,1 que li aferra la gola. Es manifesta un glif nou: la mateixa mort. Les puntes dels dits de Maevyth1 es tornen d’ònix, i la vella es desintegra en una pols negra.
Alliberats de l’encanteri que els emmascarava, els ulls de Maevyth1 brillen completament platejats. Unes criatures transformades envolten la casa, però no poden traspassar la barrera protectora de Elowen.8 Zevander2 es desperta, l’abraça durant la nit mentre els monstres rondinen a fora i accepta la revelació de Dolion5: ella és la seva companya predestinada.
Jura que la portarà a Calyxar, on estarà fora de perill. Mentre es preparen per marxar, Maevyth1 nota que una taula solta del terra es mou sota els seus peus. S’agenolla, obre la trapa i abaixa un llum a l’espai entremig. Allà, arraulida sota la casa de la bruixa, hi ha Aleysia,4 viva.
Anàlisi
Anathema construeix el romanç central com una negociació entre dos cossos tractats com a propietat. A Mortasia, el valor de Maevyth1 es mesura pel preu del matrimoni i la capacitat reproductiva; a Aethyria, passa a mesurar-se pel valor alquímic de la seva sang. La novel·la sosté que cap dels dos marcs no equival a ser vista de debò. El cos de Zevander2 pateix la mateixa doble explotació: el rei12 l’ha convertit en una arma per assassinar i, abans, els Bellatryx l’havien tractat com una mercaderia per a l’entreteniment sexual. La seva intimitat esdevé radical precisament perquè és el primer context en què toquen el cos de qualsevol dels dos personatges pel que és, en lloc d’extreure’n profit.
La maledicció del sablefyre funciona com una metàfora del trauma heretat que amenaça de consumir qui el porta. Branimir7 representa el punt final que Zevander2 tem — la dissolució psicològica completa — mentre que la capacitat de Maevyth1 de canalitzar la flama sense destruir-se suggereix que el trauma es pot compartir en lloc de carregar-lo tot sol. El fet que la flama es negui a matar-la literalitza la veritat psicològica que la vulnerabilitat desarma l’agressivitat més eficaçment que la força.
El tractament de la religió a la novel·la és deliberadament desestabilitzador. El Déu Roig de la parròquia de Foxglove exigeix obediència mitjançant el bandejament i la mutilació, mentre que els déus d’Aethyria són forces còsmiques indiferents que habiten cossos mortals. Tots dos sistemes exploten els creients. L’evolució de Maevyth1, d’heretge reprimida a portadora del poder d’una deessa de la mort, replanteja la blasfèmia com a autorealització.
El genocidi dels Corvikae reflecteix els relats colonials de desplaçament dels pobles indígenes: una cultura pròspera esborrada, la seva història falsificada i els seus descendents dispersats. El fet que Maevyth1 dugui aquesta herència sense saber-ho en un món que la va titllar de maleïda per això és un comentari punyent sobre com les comunitats converteixen en boc expiatori precisament les persones a qui han perjudicat. El seu viatge de maleïda a filla Corvikae no és una transformació, sinó un reconeixement: el món, per fi, veu allò que sempre hi havia estat.
Resum de ressenyes
Anathema rep opinions diverses, tot i que molts elogien la seva atmosfera gòtica i fosca, el sistema de màgia original i el romanç de combustió lenta. Els lectors aprecien la complexa construcció del món i el desenvolupament dels personatges, especialment dels protagonistes Zevander i Maevyth. Alguns consideren que el ritme és lent, sobretot al començament, i assenyalen que el romanç queda en segon pla davant dels elements fantàstics. La llargada del llibre i l’argument intricat confonen alguns lectors, mentre que d’altres en queden captivats. Molts esperen amb ànsia la continuació, malgrat les crítiques al final en suspens.
La gent també llegeix
Personatges
Maevyth
Nena mortal abandonada, última CorvikaeAbandonada quan era un nadó a la vora d’un bosc maleït, amb una rosa negra damunt del pit, Maevyth va créixer marcada com la desemparada, un presagi vivent a qui culpaven de la fam i les desgràcies. Sota la pietat imposada i els vestits negres s’amaga una actitud desafiant i mordaç, nascuda d’una vida sencera de rebuig. Fa front a tot amb enginy i tenint cura dels marginats: alimenta vídues sense llar, enterra ocells i protegeix la seva germana4. El seu estil d’aferrament és ansiós: s’aferra amb força als seus éssers estimats perquè la pèrdua la va definir abans que tingués records. Descobrir que porta sang Corvikae i que pot dominar el sablefyre transforma la seva identitat maleïda en un do. La seva por més profunda és la solitud, i això la porta a negar-se a abandonar Aleysia4 i a dependre cada vegada més de Zevander2, la foscor del qual reflecteix les parts d’ella mateixa que li van ensenyar a reprimir.
Zevander
Assassí maleït, senyor d’EidolonForjat en sablefyre quan era un nadó, esclavitzat pels Solassions durant un segle i, després, reclutat com l’assassí més letal del rei Sagaerin12, Zevander viu protegit per una cuirassa emocional endurida, reforçada per un perill real. El seu trauma es manifesta en hipervigilància, agudesa sensorial i una evitació agressiva de la intimitat: trets convertits en armes pel seu entrenament, però arrelats en els abusos patits durant la infantesa. El turmenta una culpa immensa per no haver pogut protegir la seva mare, per l’execució del seu pare, pel deteriorament del seu germà7 i pel patiment de la seva germana3. El símbol de l’escorpí reflecteix la seva psicologia: mecanismes de defensa letals que s’activen abans del pensament conscient. Tem perdre el control davant la maledicció que el consumeix, i la idea que algú pugui estimar el monstre en què s’està convertint l’espanta més que qualsevol enemic. La seva actitud protectora frega la possessivitat: una resposta al trauma disfressada de devoció.
Rykaia
Germana empàtica, absorbent del dolorLa germana petita de Zevander2 té la capacitat d’absorbir el dolor i les emocions dels altres, un do convertit en maledicció quan la van obligar a agafar la mà de la seva mare durant un atac dels Solassions i a sentir cada agressió com si fos pròpia. Aquest trauma la va empènyer a abusar durant anys de tònics i a refugiar-se en bordells, per anestesiar-se contra uns records que no pot esborrar. El seu humor exuberant i la seva temeritat són una manera d’esquivar una depressió que es nega a anomenar. Reconeix en Maevyth1 una ànima afí, algú altre a qui la crueltat dels altres ha definit, i s’aferra a la seva amistat amb una intensitat que revela com n’ha estat de profundament solitària la seva vida a Eidolon. La seva impulsivitat aparent amaga una intel·ligència estratègica: manipula les situacions per acostar el seu germà2 i Maevyth1.
Aleysia
Germana temerària i estimada de MaevythLa germanastra rossa de Maevyth1 és tot allò que la comunitat adoptiva d’aquesta valora: bonica, animada i legítima; tanmateix, es manté ferma al costat de la germana marginada. La seva temeritat amaga una por profunda a la impotència, heretada de la seva infantesa a casa de Agatha15. Persegueix un amor prohibit amb l’oncle Riftyn, en part per afecte sincer i en part per una necessitat compulsiva de desafiar l’autoritat. La seva desaparició després del Banishment esdevé el centre gravitacional de la motivació de Maevyth1, que l’arrossega a través dels mons.
Dolion
Mag repudiat amb poders de previsióErudit Elvynira de sis-cents anys, expulsat del Magestroli per les seves profecies apocalíptiques, Dolion carrega amb visions que no pot impedir. La seva previsió li mostra catàstrofes amb una claredat vívida i l’empeny a prendre mesures desesperades, com ara col·leccionar pedres de sang prohibides. En ell conviuen la brillantor i la covardia: idea grans solucions, però no pot afrontar-ne directament els costos morals. La seva relació amb la veritat és transaccional: revela exactament allò que li serveix per als seus propòsits del moment, cosa que el fa alhora indispensable i poc fiable.
Mr. Moros
Pretendent ric, col·leccionista secretPropietari d’una mina, la façana respectable del qual amaga una crueltat obsessiva. Col·lecciona dones vives com altres col·leccionen animals dissecats: les captura, les modifica i les exhibeix. La seva troballa de pedres blanques a prop de Sawtooth Mountain connecta les economies del poder dels mons mortal i immortal. Representa la confluència de la riquesa, el privilegi i la deshumanització que la societat de Maevyth1 possibilita mitjançant els costums patriarcals de prometatge.
Branimir
Germà gran de Zevander, transformatEl primer fill dels Rydainn sotmès al ritual de l’Emberforge, Branimir va patir un deteriorament físic i mental catastròfic: pell semblant a l’escorça, banyes i un exèrcit d’aranyes que comparteixen la seva consciència. Tancat sota Eidolon a petició pròpia, viu en un crepuscle entre la humanitat i la monstruositat. Encara és prou tendre per plorar quan sent una cançó, però prou violent per devorar soldats vius. Representa la por més íntima de Zevander2: el futur que l’espera si no es pot trencar la maledicció.
Elowen
La bruixa vella de FoxgloveL’ermitana temuda que viu al costat del bosc dels devoradors és molt més antiga i complexa del que sospita qualsevol vilatà. Elowen posseeix coneixements que abasten segles i cultures, i es comunica amb endevinalles críptiques que protegeixen secrets massa perillosos per ser pronunciats directament. Va trobar la petita Maevyth1 a l’arcada i des d’aleshores l’ha vetllada de lluny: una protectora autoproclamada, la relació de la qual amb el deure i la redempció està marcada per la culpa de les transgressions passades.
Cadavros
Mag antic, receptacle còsmicAntigament, el Magelord de més rang del rei12, Cadavros va dominar el sablefyre i va dur a terme el ritual de l’Emberforge amb els germans Rydainn. Exiliat a Mortasia en comptes de ser executat, existeix com a wrathavor, una criatura d’escorça i banyes que s’alimenta de carn mortal per subsistir. Representa la confluència de l’ambició mortal i la malvolença divina; té prou intel·ligència per manipular tots dos mons i una paciència que es compta en segles.
Allura
Escriba d’ossos, erudita CorvikaeAcadèmica Elvynira capaç de llegir, mitjançant el tacte, la història inscrita als ossos. Allura aporta rigor acadèmic i calidesa a l’educació de Maevyth1 i tradueix els mites antics en un patrimoni tangible. L’existència de Maevyth1 reivindica la recerca desacreditada del seu oncle sobre fòssils de Corvugon. Representa el pont intel·lectual entre els poders misteriosos de Maevyth1 i el seu context històric.
Melantha
Aprenenta ambiciosa del MagelordMelantha, acabada de nomenar aprenenta del Magelord, té una destresa inquietant per llegir les aures i explorar la ment. Ella mateixa va sobreviure a l’empresonament dels Solassions, cosa que li dona una comprensió manipuladora de les dinàmiques de poder. Les seves lleialtats i motivacions reals continuen sent deliberadament opaques: actua amb una paciència estratègica que la fa igualment plausible com a aliada o antagonista.
King Sagaerin
Monarca reservat de NyxterosGovernant paranoic que acumula vivicantem mentre el seu poble passa gana. Va alliberar Zevander2 dels Solassions i en va fer una arma, recompensant la lleialtat amb recursos mentre ocultava secrets devastadors sobre Cadavros9 i l’amulet de la pesta lligat a el seu fill13.
Prince Dorjan
Hereu progressista i vulnerable del reiEl fill de Sagaerin12 estima els homes en secret i menysprea obertament l’avarícia del seu pare. La seva vida està lligada, sense que ell ho sàpiga, a una màgia antiga, cosa que el fa políticament vital i alhora existencialment fràgil. Tracta Zevander2 com un amic de debò, no pas com un servent.
General Loyce
Turmentadora de Zevander entre els SolassionsLa general Solassion que va esclavitzar Zevander2 quan era adolescent i el va sotmetre durant anys a abusos sexuals. Representa la instrumentalització del desig i l’ombra persistent del trauma infantil. El seu retorn desestabilitza la compostura que Zevander2 tant li ha costat aconseguir.
Agatha
Padrastre avia cruel de MaevythMatriarca calculadora que va malbaratar la fortuna del seu marit, obtinguda amb un celler, i després va treure profit de la mort amb una funerària i el comerç de verins. Ven les dues netes sense vacil·lar, perquè les considera béns per liquidar.
Recursos narratius
Sablefyre
Flama divina, maledicció i armaEl sablefyre és una flama negra forjada al nucli fos d’Aethyria, capaç de reduir els cossos a cendra en qüestió de segons. Introduït a la força dins Zevander2 quan era un nadó mitjançant el ritual de l’Emberforge, va destruir la màgia natural de la seva nissaga i amenaça de transformar-lo en una criatura com Branimir7. Alhora, és la seva arma més poderosa —alimenta el símbol de l’escorpí i les seves habilitats d’assassí— i la seva maledicció més profunda. El misteri central del seu vincle és que la flama es nega a fer mal a Maevyth1. Quan ella la canalitza, la flama flueix de bon grat, gairebé amb afany, cosa que demostra que reconeix alguna cosa en la seva sang que preval sobre les ordres de Zevander2. Els mags que capturen Maevyth1 també fan servir el sablefyre en el seu ritual i, sense voler, li donen la capacitat d’expulsar-lo en forma d’atac.
The Umbravale
Barrera entre dos monsBarrera imperceptible entre Aethyria i Mortasia, creada segles enrere pel septomir amb la sang de set races fundadores. Es manifesta com un mur líquid i resplendent dins d’arcades d’ossos al bosc. Només els descendents d’aquelles set nissagues poden travessar-la lliurement; els altres necessiten un encanteri cantafel específic. La barrera impedeix que els mortals entrin a Aethyria i que els aethyrians es contaminin amb malalties mortals. La capacitat de Maevyth1 per travessar-la confirma el seu llinatge Corvikae. L’Umbravale és alhora presó i protecció: va mantenir Cadavros9 tancat durant segles, però, un cop descoberta una veta de sablefyre a Mortasia, la seva integritat esdevé l’última defensa contra una pesta transdimensional.
Les pedres de sang i el Septomir
Arma prohibida de les set sangsLes pedres de sang són restes cristal·litzades de la sang d’una persona, creades mitjançant la demutomància, una pràctica prohibida que altera la sang amb sablefyre. Calen set pedres, una de cada nissaga fundadora, per activar el septomir, un ceptre antic capaç de crear o destruir l’Umbravale. Dolion5 encarrega a Zevander2 que reuneixi sis pedres matant descendents de les nissagues i li promet que l’arma completa podrà trencar la seva maledicció. La setena pedra requereix sang Corvikae: la de Maevyth1. L’existència de les pedres impulsa conspiracions polítiques: el Magestroli les vol per reforçar la barrera, mentre que els Solassions i les faccions rebels les volen per obtenir poder. La seva ubicació es converteix en moneda de canvi al llarg de la història.
El llibre de puzles Corvikae
Grimori del llinatge i clauLlibre cobert de plomes, amb llom d’ossos i segellat per màgia Corvikae, que només Maevyth1 pot obrir. Cada pàgina conté un puzle mecànic entrellaçat amb un encanteri: resoldre’n un obre el capítol següent de la història Corvikae, il·lustrat amb imatges animades que es mouen quan ella les toca. El llibre revela els orígens de la tribu, la seva guerra contra els Solassions amb armadures daurades, la deessa de la mort Morsana i els rapinyaires Corvugon. Entre els seus mecanismes s’amaguen objectes útils: una capsa de música, una rosa negra de Morsana i un xiulet de plata que invoca Raivox. Serveix tant per ensenyar-li el seu patrimoni com per oferir-li un arsenal d’eines específiques del llinatge de Maevyth1; cada puzle l’entrena a pensar amb la lògica simbòlica que requereixen els seus glifs.
Raivox, el Corvugon
Bèstia protectora vinculada, sorgida del miteEclosionat d’un ou d’escates negres i platejades que va aparèixer al lloc on Maevyth1 va enterrar el corb al qual havia donat una mort pietosa, Raivox comença sent una criatura de la mida d’un palmell, amb bec, banyes i instints carnívors. Creix a un ritme extraordinari fins a convertir-se en un drac emplomallat de vuit metres, capaç d’escopir flames platejades i marcat amb creixents lunars. Està vinculat a Maevyth1 per la sang: ella es va ferir al mateix arc d’ossos on va aparèixer l’ou. Respon a un xiulet de plata trobat al llibre de puzles. Es creia que els Corvugon s’havien extingit juntament amb el poble Corvikae. L’existència de Raivox demostra que la mitologia és real i proporciona a Maevyth1 un protector ferotgement lleial, capaç d’intimidar fins i tot els dracs de foc d’Eidolon.
Preguntes freqüents
Sinopsi i dades bàsiques
De què tracta Anathema?
- Pacte faustià per obtenir protecció: Lady Rydainn sacrifica el seu fill nounat Zevander al mag Cadavros a canvi de protecció contra els Solassions, el marca amb sablefyre i l’encamina cap a un destí fosc.
- Òrfena maleïda a prop del bosc dels devoradors: En el present, Maevyth, una òrfena que el poble rebutja perquè la van trobar a prop del maleït bosc dels devoradors, s’enfronta a un futur ombrívol després de la mort del seu pare adoptiu.
- Poders prohibits i un món nou: Maevyth descobreix els seus propis poders misteriosos i es veu arrossegada a un món més enllà del bosc dels devoradors, on la persegueixen per la seva sang i ha d’aprendre a sobreviure.
Per què hauria de llegir Anathema?
- Un món de fantasia gòtica fascinant: La novel·la ofereix un món ricament detallat i atmosfèric, ple de màgia fosca, coneixements antics i criatures perilloses.
- Personatges complexos amb trajectòries captivadores: Maevyth i Zevander són protagonistes captivadors que lluiten amb el seu passat, els seus poders i el vincle creixent que els uneix.
- Exploració de temes foscos: Anathema aprofundeix en el poder, el sacrifici, la redempció i la lluita contra els prejudicis socials.
Quin és el context d’Anathema?
- Aethyria i Mortasia: La història transcorre en un món dividit entre Aethyria, una terra de màgia i immortals, i Mortasia, un regne mortal considerat un erm estèril.
- La societat Vonkovyan i el Déu Roig: La cultura dominant és la Vonkovyan, governada per Homes Sagrats fanàtics que imposen el culte al Déu Roig i exilien els heretges al bosc dels devoradors.
- Races antigues i màgia de sang: Aethyria és habitada per diverses races amb màgia de llinatge pròpia, entre elles els Lunasier, els Solassions i els Zephromyte, cadascuna amb poders i història propis.
Quines són les cites més memorables d’Anathema?
- «Il captris nith reviris.»: Aquesta frase en primyrià, que vol dir «Allò que s’ha pres no tornarà mai», està inscrita en una marca al pit de Zevander i prefigura la naturalesa irreversible de la seva maledicció i els sacrificis de la història.
- «Déu és la Mort.»: Aquesta frase, escrita inicialment per Maevyth per ressentiment, esdevé un motiu recurrent que reflecteix l’atmosfera religiosa fosca i opressiva de la parròquia de Foxglove i els sacrificis que exigeix el Déu Roig.
- «Ets meva, bruixa de la lluna. Per tota l’eternitat i més enllà.»: La declaració possessiva de Zevander a Maevyth posa en relleu el vincle intens i potencialment perillós que els uneix i insinua les dinàmiques de poder i les apostes emocionals de la seva relació.
Quin estil d’escriptura, quines opcions narratives i quines tècniques literàries utilitza Keri Lake?
- Prosa atmosfèrica i descriptiva: Lake crea un món vívid i immersiu amb descripcions detallades de l’entorn, els personatges i els elements màgics.
- Dues perspectives amb punts de vista canviants: La història s’explica principalment des dels punts de vista de Maevyth i Zevander, cosa que permet als lectors viure els esdeveniments des de diferents angles i entendre els seus conflictes interiors.
- Anticipació i simbolisme: Lake utilitza indicis subtils i símbols recurrents, com la rosa negra i el corb d’ulls platejats, per al·ludir a esdeveniments futurs i aprofundir la ressonància temàtica de la història.
Detalls ocults i connexions subtils
Quins detalls menors aporten un significat important?
- La rosa negra: La rosa negra trobada amb Maevyth quan era un nadó és un símbol de Morsana, la deessa de la mort, i insinua la seva connexió amb els Corvikae i el paper que podria tenir en els esdeveniments futurs.
- La plata als ulls del corb: El to platejat dels ulls del corb mort que troba Maevyth prefigura la condició duoculos que desenvolupa Maevyth i la seva connexió amb el llinatge Lunasier.
- Els teixidors: Els saquets d’herbes utilitzats per allunyar els malsons recorden subtilment la vulnerabilitat dels personatges davant les forces fosques en joc i els seus intents de trobar consol i protecció.
Quins són alguns dels indicis subtils i les referències recurrents?
- Les paraules del presoner: Les paraules del presoner, «Déu és la Mort», prefiguren la revelació de la veritable naturalesa del Déu Roig i els sacrificis que exigeix la fe Vonkovyan.
- El tall al braç de Maevyth: El tall que es fa Maevyth a prop de l’arcada prefigura la seva connexió amb el bosc dels devoradors i els canvis màgics que experimentarà.
- Les cinc estrelles i la lluna: El símbol de les cinc estrelles i la lluna que el presoner duu a la mà remet als déus d’Aethyria i a les antigues tradicions, i insinua una història més profunda i un possible desafiament a la religió dominant.
Quines connexions inesperades hi ha entre els personatges?
- La bruixa vella i Maevyth: El coneixement que la bruixa vella té del passat de Maevyth i les seves advertències sobre el bosc suggereixen un vincle més profund entre totes dues i insinuen que comparteixen una comprensió de les forces sobrenaturals en joc.
- L’oncle Riftyn i Aleysia: La relació inapropiada entre Aleysia i l’oncle Riftyn afegeix complexitat a les dinàmiques familiars i prefigura una possible traïció i conflicte.
- Dolion i Cadavros: La por que Dolion sent per Cadavros i els seus coneixements sobre el sablefyre suggereixen que hi ha una connexió passada entre ells i insinuen una història compartida i un possible vincle amb la màgia fosca que assola Aethyria.
Qui són els personatges secundaris més importants?
- Lolla: Com a mestressa de claus i confident, Lolla dona a Maevyth suport i orientació, i ofereix una visió de la vida dels marginats de la societat Vonkovyan.
- L’oncle Felix: Com a encarregat de la funerària, els coneixements de l’oncle Felix sobre la mort i el cos humà aporten un element macabre a la història, i les seves accions plantegen preguntes sobre la seva veritable naturalesa i la seva possible implicació en esdeveniments sinistres.
- Agatha: Com a madrastra àvia de Maevyth, Agatha representa les forces opressives de la societat Vonkovyan i els prejudicis contra aquells que es consideren diferents o maleïts.
Anàlisi psicològica, emocional i relacional
Quines són algunes de les motivacions no expressades dels personatges?
- El desig d’acceptació de Maevyth: Malgrat el seu desafiament exterior, Maevyth anhela ser acceptada i establir vincles, com ho demostren els seus intents d’ajudar els altres i la vulnerabilitat que mostra en la relació amb Zevander.
- La por de Zevander a perdre el control: L’aspecte esquerp de Zevander i la seva necessitat de control amaguen una por arrelada de perdre’s en el sablefyre i convertir-se en un monstre com el seu germà.
- La necessitat de validació de Aleysia: El comportament temerari de Aleysia i la seva recerca del plaer neixen de la necessitat de sentir-se validada i del desig d’escapar de les restriccions de la societat Vonkovyan.
Quines complexitats psicològiques mostren els personatges?
- La culpa de supervivència de Maevyth: Maevyth lluita amb la culpa d’haver sobreviscut i es pregunta per què ella es va salvar mentre altres patien; també li costa conciliar el desig de ser feliç amb el pes del passat.
- L’autoodi de Zevander: El conflicte interior de Zevander està alimentat per l’autoodi i la creença que és malvat per naturalesa, cosa que li dificulta acceptar l’amor i els vincles afectius.
- La negació i l’evasió de Aleysia: Aleysia recorre a la negació i l’evasió per afrontar les coses, i utilitza el plaer i la temeritat per evitar el dolor i el trauma de la seva vida.
Quins són els principals moments de canvi emocional?
- El descobriment dels poders de Maevyth: Adonar-se que té habilitats màgiques marca un punt d’inflexió per a Maevyth, li dona força per prendre les regnes del seu destí i desafiar les forces que volen controlar-la.
- El fracàs de Zevander a l’hora de matar Maevyth: No poder complir la missió de matar Maevyth obliga Zevander a afrontar la seva pròpia humanitat i qüestionar la seva lleialtat al rei.
- L’exili de Aleysia: L’exili de Aleysia esdevé el catalitzador de les accions de Maevyth, que la impulsa a buscar la manera de salvar la seva germana i desafiar les forces opressives de la societat Vonkovyan.
Com evolucionen les dinàmiques de les relacions?
- Maevyth i Zevander: La seva relació evoluciona de l’hostilitat i la desconfiança a un vincle complex d’atracció, respecte i propòsits compartits, mentre aprenen a confiar l’un en l’altra i a afrontar els seus dimonis interiors.
- Maevyth i Aleysia: El vincle fraternal de totes dues es posa a prova davant les dificultats, però la lleialtat i l’amor que senten l’una per l’altra continuen sent una font constant de força.
- Maevyth i Dolion: La seva relació evoluciona d’una dinàmica d’alumna i mentor a una associació, mentre col·laboren per desentranyar els misteris d’Aethyria i desafiar les forces que amenacen el seu món.
Interpretació i debat
Quins aspectes de la història continuen sent ambigus o oberts?
- La naturalesa del Déu Roig: La veritable naturalesa del Déu Roig i la validesa de la fe Vonkovyan continuen sent ambigües, i deixen que els lectors es qüestionin la moralitat de les accions dels personatges i les estructures de poder que regeixen el seu món.
- L’abast de la influència de Cadavros: L’abast de la influència de Cadavros i el seu possible retorn continuen sent incerts, i deixen que els lectors especulin sobre el futur d’Aethyria i els reptes que l’esperen.
- La veritable naturalesa dels Corvikae: La veritable naturalesa dels Corvikae i el seu vincle amb la deessa de la mort Morsana continuen envoltats de misteri, i deixen que els lectors es preguntin quin paper tenen en els esdeveniments i si podrien tornar.
Quines escenes o moments d’Anathema són inesperats, discutibles o controvertits?
- El sacrifici de Zevander: La decisió de Lady Rydainn d’oferir el seu fill nounat a Cadavros és un moment moralment complex i discutible, que planteja preguntes sobre fins on arribaria la gent per protegir la família.
- El tracte que reben els Nilivir i els spindlings: El tracte que reben els Nilivir i els spindlings a la societat Vonkovyan és un tema controvertit que posa en relleu els prejudicis i la discriminació presents a Aethyria.
- La relació entre Aleysia i l’oncle Riftyn: La relació inapropiada entre Aleysia i l’oncle Riftyn planteja qüestions ètiques i desafia la percepció del lector sobre les dinàmiques familiars i els desequilibris de poder.
El final d’Anathema explicat: com acaba i què significa
- Maevyth i Aleysia queden separades: Enganyen Maevyth perquè torni a Mortasia, mentre que Aleysia queda enrere a Aethyria. Això posa en relleu les dificultats de viatjar entre mons i els sacrificis necessaris per sobreviure.
- Zevander ha de triar: Zevander ha de decidir si persegueix Maevyth o es queda a Aethyria per protegir la seva germana, cosa que l’obliga a afrontar les seves prioritats i lleialtats.
- La batalla contra Cadavros és lluny d’haver acabat: Descobrir que Cadavros continua sent una amenaça i que a Aethyria s’alça un nou poder prepara el terreny per a un conflicte més gran. Els lectors es queden preguntant-se quin serà el destí de tots dos mons i quin paper tindran Maevyth i Zevander en la batalla final.
The Eating Woods Sèrie
Descarregar PDF
Descarregar EPUB
.epub és ideal per llegir llibres electrònics en telèfons, tauletes i lectors electrònics.